{"id":371,"date":"2025-09-30T22:32:00","date_gmt":"2025-10-01T02:32:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/?page_id=371"},"modified":"2025-10-01T22:38:01","modified_gmt":"2025-10-02T02:38:01","slug":"soleiada-lhome-sol","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/soleiada-lhome-sol\/","title":{"rendered":"Soleiada: L&rsquo;Home sol"},"content":{"rendered":"\n<p>El jove Jordi tamb\u00e9 va endinsar-se en el coneixement de la cultura catalana gr\u00e0cies a un mestre indiscutible: el seu oncle, l\u2019arquitecte Llu\u00eds Bonet i Gar\u00ed. Efectivament, la casa de l\u2019oncle Llu\u00eds va convertir-se en una de les precioses llars on, de manera clandestina, es continuava cultivant la hist\u00f2ria, la llengua i la cultura catalana. Sens dubte, l\u2019obra dels grans poetes Joan Maragall i Jacint Verdaguer, entre altres, formaven part de l\u2019univers cultural de la fam\u00edlia Bonet.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la seva obra period\u00edstica (m\u00e9s de 450 articles, discursos, pr\u00f2legs, etc.) i les traduccions d\u2019autors com Ruskin, Schopenhauer, Carlyle, Nietzsche i Novalis, <strong>Joan Maragall (1860-1911) <\/strong>destaca sobretot per ser un dels principals poetes de la literatura catalana. \u00c9s el principal representant del moviment modernista. Maragall es distancia del romanticisme de l\u2019\u00e8poca precedent (la Renaixen\u00e7a catalana) i defensa l\u2019espontane\u00eftat i la recerca de la simplicitat fins a arribar a desenvolupar la seva pr\u00f2pia \u00abteoria de la paraula viva\u00bb, la qual aconsegueix un gran \u00e8xit. Evitant tota mena de grandiloq\u00fc\u00e8ncia, desenvolupa un estil natural basat en la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. S\u2019aproxima al llenguatge col\u00b7loquial mentre es distancia dels l\u00edmits formals. D\u2019aquesta manera, s\u2019acaba convertint en un dels grans representants del vitalisme, oposat al simbolisme, el qual havia redu\u00eft la dimensi\u00f3 social de la poesia. A m\u00e9s a m\u00e9s, Maragall fa servir la seva creaci\u00f3 liter\u00e0ria (els seus poemes, evidentment, per\u00f2 tamb\u00e9 la composici\u00f3 de cants, himnes i can\u00e7ons) com a instrument per dinamitzar la comunitat i contribuir aix\u00ed al desenvolupament del projecte pol\u00edtic del catalanisme.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Maragall va publicar el poema <em>Soleiada<\/em> a la revista P\u00e8l &amp; Ploma l\u2019any 1900. El diari giron\u00ed El Autonomista<em>,<\/em> al seu torn, el va publicar el 1904 com a poema de Nadal. Segons Gl\u00f2ria Casals, professora de la Universitat de Barcelona i especialitzada en Maragall, <em>Soleiada <\/em>ofereix dues lectures, una profana i l\u2019altra religiosa: \u00abla primera ens parlaria de la concepci\u00f3 i el naixement del fill del sol; la segona, tal com revela el to prof\u00e8tic de l\u2019\u00faltim vers, es referiria a la concepci\u00f3 i al naixement de Jes\u00fas\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\"><strong>Soleiada<\/strong><\/h4>\n\n\n\n<p>En una casa de pag\u00e8s hi havia<br>una donzella que tenia<br>els disset anys d&rsquo;amor, i era tan bella,<br>que la gent d&rsquo;aquell vol<br>deien: \u00ab\u00a0\u00c9s una noia com un sol\u00a0\u00bb.<br>Ella prou la sabia<br>la parentela que amb el sol tenia:<br>que cada matinada<br>per la finestra, a sol ixent badada,<br>l&rsquo;astre de foc i ambre<br>li entrava de ple a ple dintre la cambra,<br>i ella nua, amb del\u00edcia,<br>s&rsquo;abandonava a la fulgent car\u00edcia.<br>De tant donar-se a aquestes dolces manyes<br>va ficar-se-li el sol a les entranyes,<br>i ben prompte sentia<br>una ard\u00e8ncia dins d&rsquo;ella que es movia.<br>\u00ab\u00a0Ad\u00e9u, la casa meva i els que hi s\u00f3n:<br>jo prenyada de llum me&rsquo;n vaig pel m\u00f3n.\u00a0\u00bb<br>De tots abandonada,<br>va comen\u00e7ar a rodar per l&rsquo;encontrada.<br>Estava alegre com l&rsquo;aucell que vola,<br>cantava tota sola,<br>cantava: \u00ab\u00a0S\u00f3 l&rsquo;albada<br>que duc el sol a dins i en s\u00f3 rosada.<br>Els cabells me rossegen,<br>els ulls me guspiregen,<br>els llavis me rubiegen,<br>en les galtes i el front tinc el color<br>i al pit la gran cremor:<br>tot jo s\u00f3 claror contra claror\u00a0\u00bb.<br>La gent que la sentia<br>s&rsquo;aturava admirada i la seguia:<br>la seguia pel pla i per la muntanya<br>per sentir-li cantar la can\u00e7\u00f3 estranya<br>que l&rsquo;anava embellint de mica en mica.<br>Quan ella va sentir-se prou bonica,<br>va dir: \u00ab\u00a0M&rsquo;ha arribat l&rsquo;hora\u00a0\u00bb;<br>va parar de cantar, i all\u00e0 a la vora<br>entrava a una barraca que hi havia.<br>La gent que a l&rsquo;entorn era<br>sols veia un resplendor i sols sentia<br>el gemec poder\u00f3s de la partera.<br>De sobte, les clivelles<br>del tancat van lluir igual que estrelles.<br>De seguit s&rsquo;aixec\u00e0 gran foguerada,<br>tot la gent fugia esparverada,<br>i en la gran soletat nom\u00e9s restava<br>un nin igual que el sol, que caminava<br>i deia tot pujant amunt la serra:<br>\u00ab\u00a0Jo vinc per acostar el cel a la terra&#8230;\u00a0\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>JOAN MARAGALL<\/p>\n\n\n\n<p>Les disperses. Poesies originals i traduccions de Goethe, 1904<\/p>\n\n\n\n<p><em>Coup de soleil<\/em>, la traducci\u00f3 francesa de Pierre Pages i Albert Camus, es va publicar a la revista Le Cheval de Troie, n\u00fam. 2-3, agost-setembre de 1947.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-gallery has-nested-images columns-default is-cropped wp-block-gallery-1 is-layout-flex wp-block-gallery-is-layout-flex\">\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"420\" height=\"798\" data-id=\"206\" src=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/d166db_0a9cba4c0797d13e2bdb5f83e1e5d0b7.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-206\" srcset=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/d166db_0a9cba4c0797d13e2bdb5f83e1e5d0b7.jpg 420w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/d166db_0a9cba4c0797d13e2bdb5f83e1e5d0b7-158x300.jpg 158w\" sizes=\"auto, (max-width: 420px) 100vw, 420px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"559\" height=\"1024\" data-id=\"63\" src=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/jordi_bonet_homme_soleil_visuel-559x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-63\" srcset=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/jordi_bonet_homme_soleil_visuel-559x1024.jpg 559w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/jordi_bonet_homme_soleil_visuel-164x300.jpg 164w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/jordi_bonet_homme_soleil_visuel-768x1408.jpg 768w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/jordi_bonet_homme_soleil_visuel-1568x2875.jpg 1568w\" sizes=\"auto, (max-width: 559px) 100vw, 559px\" \/><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n<p><em>L\u2019Homme Soleil <\/em>(L\u2019Home Sol) \u00e9s una obra emblem\u00e0tica de Jordi Bonet, esculpida amb cer\u00e0mica per primera vegada entre el 1973 i el 1975. Despr\u00e9s de la mort de l\u2019artista l\u2019any 1979, el fundador del Cirque du Soleil, Guy Lalibert\u00e9, va comen\u00e7ar el projecte d\u2019elaborar altres edicions d\u2019aquesta obra amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019Huguette Bouchard-Bonet, l\u2019esposa de Jordi Bonet.<\/p>\n\n\n\n<p>Guy Lalibert\u00e9 va obsequiar la ciutat de Montreal amb una versi\u00f3 de <em>L\u2019Homme Soleil<\/em> de bronze, motiu pel qual avui en dia aquesta obra forma part de la xarxa d\u2019art p\u00fablic de Montreal, instal\u00b7lada davant de la Maison de la Culture Ahuntsic-Cartierville.<\/p>\n\n\n\n<p>Es va concedir una altra versi\u00f3 d\u2019alumini a la Succession Jordi Bonet, la qual es va poder admirar del 4 de desembre de 2019 al 12 de mar\u00e7 de 2020 al Centre de les arts i les ci\u00e8ncies de la Universitat de Montreal.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"738\" src=\"http:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/imgnouvelle18182-1024x738.gif\" alt=\"\" class=\"wp-image-64\" srcset=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/imgnouvelle18182-1024x738.gif 1024w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/imgnouvelle18182-300x216.gif 300w, https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/imgnouvelle18182-768x553.gif 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>\u00abL\u2019Homme Soleil \u00e9s un mural de baix relleu compost per motius abstractes, de diferents textures i imatges figuratives, entre les quals vuit sols radiants envolten una figura humana. L\u2019obra, de cer\u00e0mica, va ser creada entre el 1973 i el 1975. S\u2019hauria d\u2019haver elaborat una edici\u00f3 de vuit exemplars de bronze, per\u00f2 la mort de l\u2019artista quebequ\u00e8s d\u2019origen catal\u00e0 ho va impedir. Guy Lalibert\u00e9, fundador de Lune Rouge, va adquirir les peces de cer\u00e0mica originals i es va disposar a completar el projecte a partir de 2008 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019Huguette Bouchard-Bonet, l\u2019esposa de l\u2019artista. L\u2019Atelier du Bronze es va encarregar de la realitzaci\u00f3 del mural.\u00bb Comunicat de premsa de l\u2019Ajuntament de Montreal, 21 de setembre de 2017<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El jove Jordi tamb\u00e9 va endinsar-se en el coneixement de la cultura catalana gr\u00e0cies a un mestre indiscutible: el seu oncle, l\u2019arquitecte Llu\u00eds Bonet i Gar\u00ed. Efectivament, la casa de l\u2019oncle Llu\u00eds va convertir-se en una de les precioses llars on, de manera clandestina, es continuava cultivant la hist\u00f2ria, la llengua i la cultura catalana. &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/soleiada-lhome-sol\/\" class=\"more-link\">Continuer la lecture<span class=\"screen-reader-text\"> de &laquo; Soleiada: L&rsquo;Home sol &raquo;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-371","page","type-page","status-publish","hentry","entry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=371"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/371\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":374,"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/371\/revisions\/374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}