{"id":386,"date":"2025-09-30T10:55:00","date_gmt":"2025-09-30T14:55:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/?page_id=386"},"modified":"2025-10-01T22:59:13","modified_gmt":"2025-10-02T02:59:13","slug":"no-nesteu-tips-de-morir-colla-didiotes-ja-nhi-ha-prou","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/ccquebec.cat\/taull\/no-nesteu-tips-de-morir-colla-didiotes-ja-nhi-ha-prou\/","title":{"rendered":"No n’esteu tips de morir, colla d’idiotes? Ja n’hi ha prou!"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019any 1971 es va inaugurar el Grand Th\u00e9\u00e2tre de Quebec amb la pres\u00e8ncia de l\u2019elit pol\u00edtica i cultural de la ciutat. El mural de l\u2019escultor Jordi Bonet cobria tres parets. L\u2019endem\u00e0 de la inauguraci\u00f3 va esclatar la pol\u00e8mica. Una frase del poeta Claude P\u00e9loquin, que havia gravat al mural acceptant la invitaci\u00f3 de Jordi Bonet, va ser objecte de provocaci\u00f3 i esc\u00e0ndol: \u00abNo esteu tips de morir, colla d\u2019idiotes? Ja n\u2019hi ha prou!\u00bb. Roger Lemelin, autor de la novel\u00b7la Les Plouffe<\/em>, es va indignar. La frase de P\u00e9loquin li semblava vulgar, indigna d\u2019un centre de cultura. Volia que la retiressin. Aix\u00ed doncs, va fer una crida a la poblaci\u00f3 i va recopilar una petici\u00f3 de m\u00e9s de 8.000 noms, que va entregar al ministre d\u2019Afers Culturals. D\u2019aqu\u00ed en va sorgir un debat sobre la llibertat art\u00edstica que va encendre tot el Quebec.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aqu\u00ed veiem un extracte de la resposta oficial que Jordi Bonet va donar en una roda de premsa davant del mural l\u2019any 1971, en la qual reivindicava, entre altres, la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i l\u2019orgull per la llengua, tant el franc\u00e8s parlat al Quebec en contraposici\u00f3 amb el de Par\u00eds com el catal\u00e0 davant de Madrid:  <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ens afecta a tots, estimats conciutadans:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abNo esteu farts de morir, colla d\u2019idiotes? Ja n\u2019hi ha prou!\u00bb, les paraules del poeta Claude P\u00e9loquin, gravades a la paret del Grand Th\u00e9\u00e2tre, s\u00f3n un crit d\u2019amor cap al m\u00f3n. […]<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ha arribat l\u2019hora d\u2019entendre que no va ser un montreal\u00e8s qui va venir a Quebec a gravar els seus pensaments, sin\u00f3 simplement un poeta. Ha arribat l\u2019hora d\u2019entendre que les primeres paraules d\u2019aquesta frase, referint-se a VOSALTRES, no es dirigeixen als quebequesos, m\u00e9s que als estatunidencs o a altres nacionalitats, sin\u00f3 a l\u2019Home. Aqu\u00ed hem creat poesia i art per els homes de tot arreu. […]<\/em><\/p>\n\n\n\n

Que consti que no va haver-hi escopits. Claude P\u00e9loquin no s\u2019expressava de manera vulgar. La gent deia el contrari perqu\u00e8 tenia un complexe colonial, perqu\u00e8 no parlava de la mateixa manera que a la capital francesa, Par\u00eds. I, sense adonar-nos-en, est\u00e0vem insultant a tots els quebequesos. Pel que fa a la llengua, com en tot, hi veiem diferents classes: la classe alta i la classe popular. La classe alta sempre ha considerat la llengua del poble com a vulgar. Es tracta del petit racisme intel\u00b7lectual inconscient que patim.<\/em><\/p>\n\n\n\n

He vist canadencs franc\u00f2fons torbats a Par\u00eds, tal com tamb\u00e9 he vist catalans \u2013i jo soc un d\u2019ells-, torbats i avergonyits a Madrid a causa del seu accent [en castell\u00e0] i de la seva llengua [el catal\u00e0]. Per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9s precisament on es troba la vergonya: la vergonya la veiem quan ens avergonyim. La vulgaritat la veiem en la servitud.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

No s\u2019ha de privar mai un poble de l\u2019orgull de la seva llengua. Un poble \u00e9s lliure, per sobre de tot, si t\u00e9 la llibertat d\u2019expressar-se. I la llibertat d\u2019expressi\u00f3 comen\u00e7a per ser lliures per utilitzar les nostres pr\u00f2pies paraules. Cal que tots entenguem que el Quebec \u00e9s prou bonic i gran per a parlar al m\u00f3n en la seva llengua, amb el seu accent i el seu vocabulari. Cal deixar d\u2019alimentar els nostres ulls nom\u00e9s amb por. En resposta a tota viol\u00e8ncia que els homes fan servir per matar i tamb\u00e9 per deixar morir, caldria cridar a tot arreu que l\u2019Home ja no ha de morir. […]<\/em><\/p>\n\n\n\n

Com que ja \u00e9s massa tard per desfer-me de les desenes de tones de ciment, escampant-les pels cinc continents de la terra, accepteu que us digui altra vegada, en nom de P\u00e9loquin i en nom meu, aquestes paraules de bojos: \u00abNo esteu farts de morir, colla d\u2019idiotes? Ja n\u2019hi ha prou!\u00bb. Cal que les repetiu a tot arreu, perqu\u00e8 van per tothom.\u00a0<\/em> <\/p>\n\n\n\n

Jordi Bonet a la roda de premsa sobre la pol\u00e8mica del Grand Th\u00e9\u00e2tre, 1971<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n