Podeu consultar la versió al Youtube.
Aquesta conversa del periodista Germà Capdevila amb Èric Viladrich Castellanas, responsable dels estudis catalans a la Université de Montréal, explora la vida i l’obra de Jordi Bonet, un artista català que va fugir de la dictadura franquista i va trobar al Quebec la llibertat creativa que el va convertir en un dels referents de l’art quebequès de la segona meitat del segle XX. L’escultor, pintor, ceramista i muralista és presentat com una figura clau en la Revolució Tranquil·la del Quebec, un període de profunda transformació social i cultural. Se’n destaca la contribució a la democratització de l’art, portant-lo fora de les galeries i fent-lo accessible al públic. S’analitza especialment la seva obra més emblemàtica, el mural del Gran Teatre de Quebec, que sintetitza les seves experiències vitals, incloent-hi el trauma infantil de la Guerra Civil, l’amputació del braç i una controvertida inscripció que va esdevenir un símbol de la llibertat d’expressió: “No esteu tips de morir, colli d’imbècils? Ja n’hi ha prou!” Bonet és reconegut com un dels artistes quebequesos més internacionals, amb una forta empremta catalana que es manifesta en influències com la de Gaudí, l’art romànic de Taüll i la relació amb els seus cosins Jordi Bonet i Armengol, arquitecte de la Sagrada Família, Narcís Bonet, compositor, i Lluís Bonet, capellà de la Sagrada Família.
