La història de la família Bonet està estretament lligada a la del famós arquitecte Antoni Gaudí. De fet, l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), oncle de Jordi Bonet, va ser deixeble del geni català i arquitecte encarregat de la Sagrada Família des del 1971 al 1980.
El seu fill, Jordi Bonet i Armengol (1925 – ), cosí del nostre català-quebequès Jordi Bonet, també va ser arquitecte de la Sagrada Família entre el 1985 i el 2013. En un article publicat a La Presse l’any 2012, Jordi Bonet i Armengol es va presentar així:
Una vegada obertes les portes, els turistes fan cua a l’entrada. És allà que el setè arquitecte encarregat de l’obra en construcció, Jordi Bonet, parla amb l’equip de La Presse. Quan s’adona que es tracta d’un grup quebequès, pren la iniciativa: «Em dic igual que el meu cosí, Jordi Bonet, l’artista que va viure al Quebec». L’«altre» Jordi Bonet ha tingut una carrera pròspera com a pintor, escultor i ceramista. La passió per l’art ve de família…
Sagrada Familia: un sacré chantier! Isabelle Audet, 2012 https://www.lapresse.ca/voyage/destinations/europe/espagne/201204/02/01-4511577-sagrada-familia-un-sacre-chantier.php
Lluís Bonet i Armengol (1931 – ), germà de Jordi Bonet i Armengol i cosí del nostre Jordi Bonet, va ser rector de la Sagrada Família. Va ser ell qui oficiava les misses a la cripta del temple, on hi ha enterrat Antoni Gaudí. Va ser el promotor del procés de beatificació d’Antoni Gaudí, que segons alguns experts, podria tenir lloc l’any 2026, quan es compliran 100 anys de la mort del geni català.
L’any 1966, el compositor Narcís Bonet i Armengol (1933-2019), fill de Lluís Bonet i Garí i cosí de Jordi Bonet, va compondre la simfonia Homenatge a Gaudí. Narcís Bonet, que va morir el gener de 2019, no només havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (la màxima condecoració de Catalunya), sinó que també l’havien nomenat Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres de la República francesa.
A Montreal, va ser l’any 1964 que Jordi Bonet va crear el seu propi Homenatge a Gaudí: vuit peces de ceràmica d’alt relleu, de 360 kg cadascuna, amb les quals va coronar les portes d’accés a la Sala Wilfrid-Pelletier de la Place des Arts de Montreal.
Tal com explica la historiadora d’art Susan Surette, aquests panells també evoquen «coves i pintures rupestres» i invoquen una història molt antiga de la representació teatral, així com «el seu misteriós potencial transformador», gairebé màgic. En aquesta obra, Bonet parla d’amor i de fertilitat, no de manera alegre o lírica, sinó més aviat restablint alguns rituals ancestrals i pagans.
A Catalunya s’hi troben pintures rupestres, entre elles les d’Ulldecona (fotografia superior), que figuren a la Llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Jordi Bonet coneixia, sens dubte, aquest art rupestre de la conca mediterrània de la Península Ibèrica: el conjunt de jaciments d’art rupestre més gran de tot Europa.
Quan va crear Homenatge a Gaudí, Bonet era un jove artista d’origen català que vivia al Quebec des de feia nou anys i que, gràcies als diversos murals de caire arcaic que elaborava, havia anat guanyant molta popularitat des del 1958. L’any 1962 va ser un any de produccions sense fre, amb projectes com el Pavelló de les Ciències de la Universitat de Laval de Quebec, l’Església Christ-Roi de Moncton, l’edifici Bell Canada d’Ottawa, el Cégep du Vieux-Montréal… Va ser en aquest context que va elaborar els murals de ceràmica esmentats, inspirats en l’arquitecte Antoni Gaudí, també català.
https://placedesarts.com/fr/blogue/amor-jordi-bonet
© Succession Jordi Bonet / SOCAN (2019)
Crédit photo : Caroline Bergeron
Quan va crear aquests timpans, encara no es parlava a les notícies de Bonet i la seva obra al Grand Théâtre de Quebec. […] No obstant això, durant la dècada dels seixanta, les obres de Bonet ja parlaven del naixement i de la mort, així com de rituals que, com la creació artística, desafiaven el no-res.
https://placedesarts.com/fr/blogue/amor-jordi-bonet