La Festa del Pi de Centelles
La primera referència escrita d’aquesta tradició catalana data del 1751. Tot i això, les característiques de la «Festa del Pi» indiquen que està vinculada al solstici d’hivern i als rituals de fertilitat i de regeneració de la vida al món natural. Així doncs, els seus antics antecedents històrics la converteixen en una manifestació cultural representativa d’un culte primitiu als arbres. Es diu que el ritual pagà es va cristianitzar a partir del culte a Santa Coloma. Diu la llegenda que la patrona de la localitat de Centelles va ser cremada viva en un tronc d’un pi i és per això que, cada 26 de desembre, un grup de galejadors tria l’arbre més bonic de la zona. El dia 30 de desembre el tallen, el decoren amb pomes i galetes, i el deixen penjant de cap per avall a dins l’església. El dia de l’Epifania, el 6 de gener, despengen l’arbre, li arrenquen les branques i les guarden a casa per tal que, segons la creença ancestral, portin pau, prosperitat i fertilitat a les famílies.
L’única vegada que es va interrompre aquesta tradició va ser durant la Guerra Civil espanyola, entre el 1936 i el 1939.
Forma part del patrimoni festiu de Catalunya, però només se celebra al poble de Centelles.
D’altra banda, es troben dos altres exemples de rituals pagans molt populars a tot Catalunya, vinculats a la fertilitat de la terra i integrats a les festivitats cristianes de les festes de Nadal.
El Tió de Nadal és el tronc màgic que reparteix regals als nens i nenes el dia de Nadal. Després d’alimentar-lo durant dies, els infants el colpegen a cops de bastó i canten perquè cagui regals: caramels, xocolata, galetes, cava, etc. Els més importants, però, els porten els Reis Mags el dia 6 de gener, dia de l’Epifania.
El Caganer és la figura més emblemàtica del pessebre català. Es tracta d’un personatge atrevit que fa somriure a la gent. Actualment, es troben versions del caganer basades en personatges famosos, tant històrics com contemporanis, que es col·leccionen o es col·loquen als pessebres durant les festes. No obstant això, la versió clàssica és la figura d’un pagès català vestit amb la roba tradicional.
Des del 1786, la Fira de Santa Llúcia és el mercat de Nadal que té lloc cada mes de desembre davant la Catedral de Barcelona. Milers de persones compren arbres de Nadal, figures del pessebre (inclòs el famós caganer) i Tions de Nadal per celebrar les festes tal com indica la tradició catalana.
Fotografia de Jordi Bonet el dia de la seva primera comunió. Aquesta imatge és anterior a l’accident de Teià (nord de Barcelona) de l’any 1940, després del qual el seu pare, que era metge, li va haver d’amputar el braç dret.