Quebec: una societat diversa
Si us interessa el Quebec, probablement ja sabeu que té uns 8 milions d'habitants, que fa 4 vegades la superfície de França i que la seva única llengua oficial és el francès. Segurament també heu sentit parlar de Céline Dion, el mític equip d'hoquei dels Canadiens de Montréal, el cantautor Gilles Vigneault, el gran premi de Fórmula 1 de Mont-real, els jocs olímpics del 1976, l'exposició universal del 1967 i, fins i tot, heu tastat la famosa poutine, el plat nacional per excel·lència. Sabíeu, però, que la comunitat sorda quebequesa fa servir la Llengua de Signes Quebequesa (LSQ), que és diferent de la Llengua de Signes Americana (LSA) i de la Llengua de Signes Francesa (LSF)?
Probablement, també sabeu - o intuïu - que, com la catalana, la societat quebequesa és molt diversa. Més enllà de la comunitat anglòfona, al Quebec s'hi han anat instal·lant persones migrades ininterrompudament i especial a partir del segle XX: italians, grecs, portuguesos, xilens, mexicans, etc. La primera comunitat catalana es va constituir l'any 1961 a Mont-real. El Centre cultural català del Canadà va ser, de fet, el primer de tot el Canadà. Des del 1996, Catalunya i el Quebec mantenen acords de cooperació bilateral. L'oficina del Quebec a Barcelona representa, des de la capital catalana, els interessos del Quebec a Andorra, Espanya i Portugal. Des de Mont-real, l'oficina d'Acció promou l'economia i les empreses catalanes per a tot el Canadà. Fa poc, el govern de Catalunya ha anunciat l'obertura de la primera oficina en representació de la Generalitat de Catalunya al Quebec.
El que probablement ningú no us ha explicat és que al Quebec hi ha 11 pobles autòctons que ja vivien aquí abans de l'arribada de Jacques Cartier l'any 1535. L'objectiu d'aquesta pàgina és presentar-vos-els perquè pugueu fer-vos una idea de la riquesa cultural i lingüística d'aquestes comunitats. Si veniu a visitar el Quebec o a viure-hi, us convidem a conèixer, respectar i tenir cura d'aquest patrimoni tan fràgil com ric i fascinant. Informeu-vos sobre els pow wow oberts al públic, els museus i centres culturals accessibles a les diferents comunitats i, per què no, apunteu-vos als cursos de llengua innu a la Université de Montréal!
Qui són les Primeres Nacions i el Poble Inuit?
Al Quebec i al Canadà, el terme "autochtone" (aborigen/indigen) es refereix als pobles originaris d'Amèrica del Nord i els seus descendents. En aquest article farem servir, en català, el terme autòcton.
La Constitució canadenca reconeix 3 grups de pobles autòctons: les Primeres Nacions (els mal anomenats indis o amerindis), el Poble Inuit i els métis. Aquests 3 grups diferents tenen la seva pròpia història, així com les seves pròpies llengües, pràctiques culturals i creences. Val a dir que no hi ha cap grup métis reconegut al Quebec, motiu pel qual no en parlarem en aquest article.
Segons el cens de 2021, al Canadà més d'1,8 milions de persones s'identifiquen com a autòctons. A més, són la població que creix més ràpidament (va augmentar un 85,1% entre 2001 i 2021) i són la població més jove (aproximadament el 44% tenia menys de 25 anys el 2016).
Al Quebec, el Poble Inuit i les 10 Primeres Nacions (W8banaki, Anicinape, Atikamekw Nehirowisiw, Eeyou, Hurons-Wendat, Innu/Ilnu, Wolastoqiyik Wahsipekuk, Mi'gmaq, Kanien'kehá:ka i Naskapi) representen aproximadament 2,5% de la població segons el cens de 2021. Estan repartides en 55 comunitats territorials autòctones arreu del territori:
Mapa: https://reseaudialog.ca
Estadística: https://www.quebec.ca/gouvernement/portrait-quebec/premieres-nations-inuits/profil-des-nations/populations-autochtones-du-quebec
Heus aquí la classificació segons les famílies lingüístiques:
- algonquina (abénakis, algonquins, atikamekws, cris, innus, malécites, micmacs i naskapis)
- iroquaiana (mohawks, hurons-wendat)
- esquimoaleutiana (inuits)
Font: https://www.sac-isc.gc.ca/fra/1634312499368/1634312554965
Com són i on viuen els membres de les comunitats autòctones?
Les nacions indígenes són diferents entre elles. De fet, dins d'una nació, o fins i tot d'una comunitat, la forma de vida, l'ús de la llengua i la situació socioeconòmica dels membres poden variar molt. L'estatus socioeconòmic d'una nació o comunitat també canvia en funció de molts factors diferents.
La majoria dels membres de les Primeres Nacions del Quebec viuen a les reserves, assentaments i terres de categoria I. Una proporció considerable, però, viu fora d'aquestes comunitats, en zones urbanes o rurals. Per la seva banda, més de 10.000 inuits viuen principalment als pobles del nord situats al llarg de la badia d'Ungava i l'estret i la badia de Hudson. En l'actualitat, el terme reserva només s'hauria d'utilitzar dins del seu àmbit legal. Per això el terme comunitat territorial autòctona es fa servir per parlar d'un territori reservat per a l'ús exclusiu dels membres d'una Primera Nació o el poble inuit.
Les reserves són terres sota jurisdicció federal reservades per a l'ús exclusiu i el benefici de les primeres nacions. Un consell de banda pot aprovar resolucions per controlar-ne l'ús. Els assentaments són parcel·les de terra sense estatus, on s'assenten les comunitats indígenes. Però un ajuntament de banda no pot adoptar resolucions per regular-ne l'ús, perquè aquests terrenys mai no els han estat reservats oficialment. El govern federal administra les terres de les reserves i proporciona serveis a les comunitats que hi resideixen o viuen en assentaments. Entre els inuits, el sistema és més de tipus municipal i s'inclou completament sota jurisdicció del Quebec.
Font: https://www.quebec.ca/gouvernement/portrait-quebec/premieres-nations-inuits/profil-des-nations/a-propos-nations
Els innus: retrat d'una de les 10 Primeres Nacions del Quebec
Font: https://www.quebec.ca/gouvernement/portrait-quebec/premieres-nations-inuits/profil-des-nations/innus-montagnais
La nació innu té gairebé 20.000 membres. És un dels pobles autòctons més poblats del Quebec. Set dels nou pobles innus s'estableixen a la costa nord, els altres dos es troben a Saguenay–Lac-Saint-Jean i prop de Schefferville.
Les comunitats innus són molt diferents entre si, tant pel que fa a la seva ubicació geogràfica i mida com pel que fa al seu desenvolupament socioeconòmic. Les principals activitats econòmiques inclouen les botigues, comerços i proveïdors, així com la caça, la pesca tradicional i la pesca comercial (rius de salmó).
Diverses organitzacions, com l'Institut Tshakapesh, el Museu Shaputuan i el Museu Mashteuiatsh, també treballen per promoure i difondre la cultura innu.
La Université de Montréal ofereix cursos de llengua innu des de l'any 2014. La professora Yvette Mollen n'és la responsable i l'any 2021 va ser guardonada amb el premi Gérard Morisset 2021 atorgat en el marc dels Premis del Quebec. El premi Gérard Morisset s'atorga a una persona per la seva notable contribució a la preservació i promoció del patrimoni del Quebec.
Yvette Mollen va néixer a la comunitat innu d'Ekuanitshit (Mingan), a la costa nord. Ha dedicat la seva carrera a la protecció i millora de la seva llengua materna, l'innu, primer com a professora d'educació primària, després com a directora del sector de Llengua i Cultura de l'Institut Tshakapesh, així com a la seva participació en la creació de diversos centres educatius.
La seva màxima ambició: assegurar la supervivència de l'innu-aimun (llengua innu) promovent el desenvolupament d'un interès, tant entre els joves autòctons com els no autòctons, per aquesta llengua descriptiva amb el seu vocabulari ric i complex. Va fer estudis francesos a la Université de Montréal i, a la Universitat del Quebec a Chicoutimi, va estudiar ensenyament en un entorn amerindi i en intervenció educativa. Ara està realitzant el seu somni de dedicar-se a l'ensenyament de la llengua innu a la Université de Montréal com a professora del Centre de Llengües i al Departament de Lingüística i Traducció.
"Ser professora [a la UdeM] és un honor i em converteix en un model per als estudiants autòctons", diu. Recordo que la primera vegada que vaig venir a la Université de Montréal, als 22 anys, hi havia molt pocs innus amb els quals identificar-se. Avui dia existeixen recursos, com el Centre d'Estudiants Premiers Peuples. Per la meva banda, animo els meus alumnes a obrir-se no només a la llengua, sinó també a la cultura i a la vida a les comunitats. Els demano que parlin innu en presència dels membres d'aquesta comunitat. Una manera de mostrar-los que la seva llengua mereix existir. Els dona orgull. »
https://www.youtube.com/watch?v=D3ZBYR0iuJA
Font: https://fas.umontreal.ca/50e/des-diplomees-et-diplomes-inspirants/yvette-mollen/
Dia nacional de la veritat i la reconciliació
El Dia nacional de la veritat i la reconciliació és una commemoració anual que té lloc cada 30 de setembre per recordar i honrar els infants que mai van tornar a casa, els supervivents de les escoles residencials i les seves famílies i comunitats. La data del 30 de setembre, alineada amb el Dia de la Camiseta Taronja, és una oportunitat perquè els canadencs reflexionin i participin en activitats educatives i commemoratives. Una commemoració pública formal de la història tràgica, dolorosa i en curs de les escoles residencials continua sent un component essencial del procés de reconciliació.
Les escoles residencials, basades en polítiques colonials, es van crear com a mitjà d'assimilació i van implicar l'eliminació dels nens indígenes de les seves famílies i comunitats. El Dia Nacional de la Veritat i la Reconciliació és una oportunitat perquè els canadencs coneguin els impactes negatius i intergeneracionals que les escoles residencials han tingut en els pobles de les Primeres Nacions, inuit i métis.
El Dia nacional de la veritat i la reconciliació és una resposta directa a la Crida a l'Acció #80 de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, que va demanar al govern del Canadà que estableixi un Dia nacional per a la reconciliació de la veritat i la reconciliació per honrar els supervivents de les escoles residencials.
Font: https://www.canada.ca/fr/armee/services/evenements/nat-verite-reconciliation.html
